La manca de pluja sostinguda en els tres darrers anys ha comportat que el nivell d’aigua dels embassaments arribi a mínims històrics. És per això que el Govern ha adoptat una sèrie de mesures per estalviar el màxim d’aigua.
Mirant aquestes mesures, ens hem fixat en una sèrie de paraules relacionades que podeu consultar al cercador de l’Optimot.
Llegeix més »
Arran de les consultes que rebem tant al servei d’atenció personalitzada com a Twitter o a Instagram, hem continuat afegint fitxes sobre paraules i expressions pròpies de registres col·loquials en el cercador de l’Optimot. D’aquestes formes, que cada vegada susciten més interès, ja n’hem parlat en apunts anteriors (vegeu aquest apunt i aquest altre).
A més dels noms i adjectius que designen els diversos colors de l’escala cromàtica (blanc, verd, blau, vermell, groc, etc.), hi ha diversos noms que designen objectes d’un color característic o matèries amb les quals es fabrica un colorant. Amb el nom de color carabassa, per exemple, es designa el color característic de la carabassa, i amb escarlata, el color de la matèria colorant que s’obté de la cotxinilla.
Sant Jordi és un esdeveniment majúscul, un dia en què se celebren l’amor i la literatura: a més a més de ser el dia predilecte dels enamorats en el nostre trosset de món, també és el Dia Internacional del Llibre. Un esdeveniment majúscul que fa venir dubtes majúsculs, sobretot pel que fa a… les majúscules (ves qui ho havia de dir).
Sovint veiem que en la signatura d’un correu electrònic, a més a més d’haver-hi el nom de l’emissor, hi consten dades com ara el càrrec, el departament, el nom de l’empresa o enllaços a comptes de xarxes socials.
Una signatura predeterminada amb diverses dades com aquestes és especialment útil en un correu corporatiu. En aquest apunt veurem com les fitxes de l’Optimot us poden ajudar a resoldre dubtes a l’hora de crear-ne una per al vostre compte de correu electrònic.
Llegeix més »
– Em vaig caure amb el patinet.
– Aviat ens podrem seure.
– Si no es callen els haurem de fer fora.
– Baixeu-vos del tren ara mateix.
– Passa‘t per casa i en parlem.
– Anava caminant i m’he ensopegat.
Que llegir aquestes frases us faci mal a les orelles és bon senyal. De ben segur, però, que les heu sentides a dir a algú altre. Tal com podeu veure en els exemples, totes tenen en comú que els sobra un pronom, el que hem marcat en negreta. Es tracta de pronoms que afegim per error, especialment en l’àmbit col·loquial, a verbs que amb aquest significat no són pronominals.Llegeix més »
El juny passat va concloure el període de quatre anys de moratòria per a la implantació de l’Ortografia catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (OIEC). En la versió definitiva del text només s’hi han introduït dues modificacions respecte del text aprovat l’octubre del 2016 i publicat el juny de 2017.
Tot seguit us expliquem en què consisteixen els canvis i com podeu localitzar aquesta informació en les fitxes ja actualitzades del cercador de l’Optimot.Llegeix més »
La Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana, publicada el 2019, inclou unes informacions i remarques normatives sobre fonètica que hem cregut convenient contribuir a divulgar per mitjà de les fitxes que podeu trobar al cercador de l’Optimot.
El 2020 s’acaba; un any amb una xifra rodona però que ha resultat estrany i excepcional per a tothom. Les optimotes esperem haver contribuït modestament a fer l’any una mica més passador resolent els vostres dubtes lingüístics al SAP i al cercador, i difonent l’ús del català a través d’aquest blog i del compte de l’Optimot a Twitter amb un toc d’humor, que sempre fa falta.Llegeix més »
Els hi escriu, aturem’s-hi, convence’m, mi-te-la, t’enrecordes… són formes que no veurem escrites en un text legislatiu aprovat pel Parlament ni en un tractat científic per a una revista però que, en canvi, poden ser ben habituals en el registre col·loquial d’alguns parlars; per exemple, en una conversa d’estiu en un pati un cop post el sol: