Els hi escriu, aturem’s-hi, convence’m, mi-te-la, t’enrecordes… són formes que no veurem escrites en un text legislatiu aprovat pel Parlament ni en un tractat científic per a una revista però que, en canvi, poden ser ben habituals en el registre col·loquial d’alguns parlars; per exemple, en una conversa d’estiu en un pati un cop post el sol:

 

 

—Doncs a la Berta li agraden dues noies del poble. Es passa el dia amb elles a la piscina i cada nit els hi escriu el que ella en diu un «whatsapp d’amor».
—Cooom? Aquest tema és molt interessant! Aturem’s-hi un moment.
—Sí, sí. I ara vol convence’m que la deixi anar d’acampada amb elles a la font d’en Trullàs.
—Mi-te-la, com posa la directa! T’enrecordes de la nostra primera acampada allà?
—Ha ha! I tant! El que no passi a la font d’en Trullàs…

En aquesta conversa d’estiu, de registre clarament col·loquial, hi tenen lloc tres tipus de fenòmens propis de la llengua oral, que podeu trobar explicats en diverses fitxes de l’Optimot: la combinació col·loquial els hi, les combinacions col·loquials de verb + pronom feble i l’ús lexicalitzat del pronom en. Vegem-ho.

Combinació col·loquial els hi

En el registre col·loquial d’alguns parlars, la combinació col·loquial els hi es fa servir en tres contextos: per representar un complement indirecte plural (L’alumna escriu als professors: Els hi escriu), quan el pronom li coincideix amb el pronom de complement directe femení plural les (Dona les llibretes a la nena: Dona’ls-hi) i quan el pronom indirecte els es combina amb un pronom de complement directe determinat (el, la, els, les) o bé els pronoms ho, en i hi (Dono el diari a les periodistes: Els hi dono).

Combinacions col·loquials de verb + pronom feble

De vegades, quan s’afegeix un pronom feble a una forma verbal, es creen combinacions pròpies de la llengua oral que no són adequades en els registres formals. Aquestes combinacions poden ser de tres tipus: verb conjugat + pronom feble (aturem’s-hi), verb en infinitiu + pronom feble (convence’m) i verb en imperatiu + pronom feble (mi-te-la). Al cercador de l’Optimot hi trobareu dues fitxes amb una explicació general del fenomen (‘coneixe’ns’ o ‘conèixer-nos’? i ‘anem’s-en’ o ‘anem-nos-en’?), i també hi trobareu altres fitxes amb informació sobre casos particulars: do’m, mi-te’l, digue’m, more’t, vet aquí…

Ús lexicalitzat del pronom en

Hi ha verbs pronominals que duen un complement introduït per la preposició de (recordar-se de), que es pronominalitza amb el pronom en (recordar-se’n). Col·loquialment, en alguns parlars aquests verbs fins i tot incorporen el pronom en prefixat, un procés que queda descrit en aquesta fitxa: ‘Et recordes de nosaltres’ o ‘Te’n recordes de nosaltres’? A més a més, aquesta altra fitxa explica el cas dels verbs sortir-se’n i tornar-se’n, que en registre col·loquial també es fa servir amb el pronom en prefixat: ‘s’ensurt’ o ‘se’n surt’? / ‘t’entornes’ o ‘te’n tornes’?