Els hi escriu, aturem’s-hi, convence’m, mi-te-la, t’enrecordes… són formes que no veurem escrites en un text legislatiu aprovat pel Parlament ni en un tractat científic per a una revista però que, en canvi, poden ser ben habituals en el registre col·loquial d’alguns parlars; per exemple, en una conversa d’estiu en un pati un cop post el sol:
En el servei d’atenció personalitzada de l’Optimot rebem moltes consultes sobre qüestions relacionades amb l’ús dels pronoms febles. Per exemple, si un element de què s’ha parlat prèviament s’ha de reprendre amb pronom o no, si en una frase amb un complement desplaçat hi cal un pronom, si aquest pronom és imprescindible o optatiu, l’ús de la coma en tots aquests casos, etc. És per això que el cercador de l’Optimot acaba d’incorporar un conjunt de fitxes que ajuden a resoldre aquesta mena de dubtes, d’acord amb la Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC.Llegeix més »
Un dels dubtes més recurrents i alhora més cercats quan hem analitzat les cerques que s’han fet a l’Optimot durant l’any 2014 són les combinacions col·loquials de verbs amb pronoms febles. Per exemple, hem d’escriure reconèixer’s, reconeixe’s o reconèixer-se?, diga’m, digue’m o digues-me? Podem dir en algun context aneu’s-en o permete’m o hem d’escriure sempre aneu-vos-en i permet-me?
A l’hora d’escriure sovint dubtem sobre diversos aspectes dels pronoms febles. Per exemple, quan escrivim els donaré i quan els hi donaré?; quina diferència hi ha entre li enviem o l’hi enviem?; on situem l’apòstrof: se’n adona o se n’adona?
El cercador de l’Optimot us ofereix un conjunt de nou fitxes sobre la combinació de dos pronoms febles que recentment ha actualitzat el servei per facilitar la comprensió d’aquesta qüestió.