L’estiu és l’època de l’any en què se celebren més festes majors a tot Catalunya. És moment de castellers, balls, titelles, concerts, correfocs, sardanes, castells de focs… Però anem a pams: si aquest apunt fos una festa major, ens tocaria començar pel pregó o crida, que és el discurs que pronuncia una personalitat per anunciar l’inici de la festa. Us anunciem, doncs, que tot seguit fem un recorregut pels actes i activitats de festa major per repassar-ne el vocabulari.
Ja les tenim aquí: fitxes de #StJordiÒptim
Tal com us vam anunciar a l’apunt d’abril del blog, aquest any per Sant Jordi l’Optimot va organitzar un concurs de microrelats a Twitter. Es tractava que els nostres seguidors escriguessin una història breu que tingués a veure amb la diada i que inclogués una expressió (locució, dita, frase feta, refrany) en la variant dialectal que fos.
Qui avisa no és traïdor: noves fitxes de fraseologia
Les consultes que resolem diàriament al servei d’atenció personalitzada de l’Optimot ens permeten, entre altres coses, detectar quines qüestions lingüístiques generen més dubtes, i així poder enriquir el cercador i facilitar l’autonomia lingüística dels usuaris. Tenint en compte que un dels àmbits que susciten més interès és el de la fraseologia, hem incorporat al cercador diverses fitxes sobre locucions, frases fetes i refranys catalans.
Tot seguit trobareu una mostra de les expressions que hem inclòs en aquestes fitxes, en forma d’enllaç perquè només clicant-hi pugueu accedir-hi. Recordeu que, a l’hora de buscar les fitxes a l’Optimot, per localitzar-les més ràpidament podeu filtrar la cerca per l’opció Criteris:
estar fet pols
i no morir en l’intent
no veure’n tres dalt d’un ruc
matar mosques a canonades
posar amb safata
posar portes al camp
posar-se a la pell d’algú
posar-se les piles
Qui avisa no és traïdor
Si em punxen, no em treuen sang!
tirar la tovallola
Hi ha un altre bloc de fitxes que correspon a expressions castellanes per a les quals cal buscar un equivalent adequat en català, segons el context i el significat concrets. Aquests en són alguns exemples:
agárrate que vienen curvas
con la que está cayendo
Cualquier tiempo pasado fue mejor
de buenas a primeras
de perdidos al río
Dime de qué presumes y te diré de qué careces
donde los haya
echarse el tiempo encima
El buey no es de donde nace, sino de donde pace
estar de rodríguez
irse de rositas
lo bueno, si breve, dos veces bueno
más de lo mismo
montar un pollo
quien la sigue la consigue
Quien ríe el último ríe mejor
se siente
ser el no va más
ser una fiera corrupia
vivir del cuento
Actualment, doncs, a més de les fonts del cercador que ja incloïen expressions fixades (el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans i el Diccionari castellà-català d’Enciclopèdia Catalana), ara podeu resoldre més dubtes de fraseologia per mitjà d’aquestes fitxes.
Per Sant Jordi, clava-la amb l’Optimot!
Aquest Sant Jordi des de l’Optimot proposem un concurs als nostres seguidors de Twitter, i ens agradaria que els lectors d’aquest blog us hi suméssiu. Es tracta que ens envieu una història breu en una piulada amb l’etiqueta #StJordiÒptim. La història ha de tenir a veure amb la diada de Sant Jordi i ha de contenir una expressió viva en la variant dialectal que vulgueu: locucions, dites, frases fetes o refranys que feu servir i que no es troben fent una cerca a l’Optimot.
Cap al vespre és quan…
Al perfil de Twitter de l’Optimot ens agrada fer treballar els nostres seguidors, i sovint els demanem que ens facin d’informants. Les aportacions lingüístiques que ens fan arribar les agrupem sota l’etiqueta #variantsòptimes. D’aquesta manera, generem petits reculls que després podem explotar, per exemple a l’hora d’elaborar fitxes per al cercador.
Quan, on i què menjar
On dormir, Com arribar-hi, Què fer, Com moure’s… Aquesta mena d’expressions, formades per un pronom interrogatiu (on, com, què, quan, per què…) seguit d’un infinitiu, les trobem habitualment per encapçalar els diversos apartats de pàgines web de llocs d’interès, d’ajuntaments, de guies de viatge, etc.
L’ús d’aquests infinitius en llengua catalana és desaconsellable, ja que es tracta d’estructures calcades de l’anglès: Where to stay, How to get there, What to do, How to get around… Al cercador de l’Optimot trobareu una fitxa en què parlem de la qüestió i recomanem utilitzar aquestes expressions amb una forma personal del verb. Per exemple: On dormirem, Com podem arribar-hi, Què hem de visitar…
Deixa el rímel, agafa les vambes i puja al jeep
En general, les marques registrades s’escriuen amb majúscula i no es tradueixen: un mòbil Blackberry, un supermercat Carrefour, sabó Fairy, un cotxe Mercedes. No obstant això, hi ha denominacions comercials que s’han generalitzat tant que s’han convertit en noms comuns, i com a tals ja els escrivim amb minúscula: una aspirina, un jeep, la uralita, unes vambes, les xiruques, el niló, el ping-pong, el rímel, una vespa.
Donem o fem petons?
Donem o fem petons?, això ens dóna fàstic o ens fa fàstic?, donem o fem un calbot? En català fem petons, això ens fa fàstic, però donem un calbot. Sovint dubtem entre l’ús dels verbs fer i donar en expressions concretes. De vegades, també s’usa el verb donar en contextos en què hi ha un verb més adequat: donar el sol en comptes de tocar el sol, donar temps de en comptes de tenir temps de, etc. Si feu un clic a Optimot, podeu resoldre un bon nombre de dubtes al voltant d’aquesta qüestió.
Teniu el cognom «ben escrit»?
Al servei d’atenció personalitzada de l’Optimot ens arriben consultes sobre la grafia correcta de noms i cognoms, especialment de cognoms. Què vol dir «correcta»? Per intentar esbrinar-ho, d’entrada cal distingir entre l’aspecte lingüístic i l’aspecte legal d’aquesta qüestió.
Fitxes sobre el funcionament dels verbs
L’Eulàlia entén en o de música? Va autoritzar al seu cosí o el seu cosí perquè recollís la documentació? Li ajudo o L’ajudo? Els dubtes que ens plantegen aquestes frases tenen relació amb els complements que acompanyen el verb en cada cas: porten o no preposició? Si en porten, quina preposició és l’adequada? Si en lloc del complement tenim un pronom que el substitueix, quin és el pronom més adient? No us amoïneu, l’Optimot té respostes!
Aquests dubtes desapareixen quan coneixem el règim del verb. El règim d’un verb és el seu funcionament: quins complements regeix, és a dir, quins complements l’han d’acompanyar.
