Noms d’entitats i institucions: s’han de traduir?

A vegades hem de traduir un text en què apareixen noms de partits polítics, organismes de l’Administració i tota mena d’institucions i entitats que en la font d’informació de què disposem estan escrits en altres llengües. I llavors se’ns pot plantejar el dilema de com els hem d’escriure: traduïts o en la llengua original?

Per sort, al cercador de l’Optimot hi podem trobar una sèrie de fitxes que ens poden ajudar a resoldre aquest tipus de dubte.

Institucions i organismes públics

Una d’aquestes fitxes ens aconsella traduir al català els noms de les institucions i entitats públiques. Així doncs, ens referirem a l’Ajuntament de Milà en lloc del Comune di Milano, per exemple. I en el cas que hi hagi organismes, càrrecs i textos legals que es puguin confondre perquè, tot i dependre d’administracions diferents, tenen denominacions coincidents, com ara l’Agència Tributària, hi podem afegir la referència al territori o a l’organisme corresponent: Agència Tributària de Catalunya. Ara bé: cal tenir present que hi ha noms que per tradició s’escriuen en la llengua original; és el cas de la Xunta de Galícia o de Scotland Yard, per exemple.

Entitats privades

Amb les entitats de caràcter privat se segueix un criteri diferent: si es tracta d’una empresa, es respecta el nom amb què els propietaris volen que es designi i per tant no es tradueix, com en el cas de Vents et Marées o de Cementos Molins, fora que l’empresa utilitzi una doble denominació, com Aguas de Barcelona – Aigües de Barcelona: en aquest cas podem fer servir la denominació en català. Aquest criteri té una excepció: el nom de les entitats privades sense finalitat de lucre, com ara Metges sense Fronteres (de Médecins sans frontières), se sol traduir.

Institucions culturals i educatives

Entre les fitxes que hem presentat fins ara també s’hi poden incloure les que fan referència a les entitats i equipaments culturals i a les universitats, facultats i altres centres educatius, tant públics com privats, que en general es tradueixen. Així doncs, tenim l’Acadèmia Imperial de les Arts de Moscou, la Universitat Lliure de Berlín o la Sorbona de París.

En tots aquests casos cal tenir present que una denominació no s’ha de traduir si la forma original té un ús tradicional o consolidat en català, com ara Tate Gallery, Human Rights Watch, Jeu de Paume o Imperial College.

Partits i sindicats

Pel que fa als partits polítics i els sindicats, la fitxa que orienta sobre com s’han d’escriure recomana traduir-ne els noms si no s’usen en un context oficial, cas en què cal fer servir la forma registrada. Per tant, en l’àmbit periodístic, per exemple, escriurem Podem, Comissions Obreres o Partit Laborista.

No cal dir que tota regla té excepcions i hi ha noms de formacions polítiques que s’anomenen com en la llengua original: Partido Colorado, Sinn Féin, Likud.

I si necessitem referir-nos als grups polítics del Parlament Europeu, una fitxa ens informa de les denominacions que tenen en català.

Les sigles

Finalment, la fitxa que tracta de la traducció de les sigles ens informa que el criteri general és respectar-les tal com s’escriuen en la llengua de partida, encara que la denominació completa es tradueixi. Per exemple: INEM (Institut Nacional d’Ocupació, de Instituto Nacional de Empleo), MoMA (Museu d’Art Modern de Nova York, de Museum of Modern Art) i UEFA (Unió d’Associacions Europees de Futbol, de Union of European Football Associations). Ara bé: per tradició a vegades s’usen sigles formades a partir del nom complet traduït. És el cas del PNB (Partit Nacionalista Basc) o l’OMS (Organització Mundial de la Salut).

Podeu ampliar la informació sobre la traducció de noms de càrrecs i institucions consultant aquestes altres fitxes:

Ministeri d’Afers Estrangers o Ministeri d’Afers Exteriors
ministre, ministra d’Afers Estrangers o ministre, ministra d’Afers Exteriors?
Traducció de les denominacions, departaments i càrrecs de la Generalitat de Catalunya

2 respostes a “Noms d’entitats i institucions: s’han de traduir?

Leave a Reply