Dubtes lingüístics sobre l’emergència sanitària

Aquests dies estem publicant al compte de Twitter @optimotcat informacions lingüístiques relacionades amb l’emergència sanitària que viu el país. Us en fem un resum i us indiquem mitjançant enllaços com consultar-les al cercador de l’Optimot.

Un dels dubtes que més ens heu consultat és com s’ha de pronunciar el terme coronavirus. Heu de saber que es tracta d’un mot compost i, per tant, té un accent secundari en el primer formant. Així, malgrat que encara hi ha vacil·lacions a l’hora de pronunciar-lo, la recomanació és que en parlars orientals es neutralitzi la primera o de corona- (‘curOnavIrus’). En parlars occidentals, en canvi, no es neutralitza.

Mentre duri aquesta pandèmia, és important quedar-se a casa i fer quarantena, que, com el seu nom indica, ve de quaranta i per tant s’escriu amb a (i no quarentena). I què hi fem, a casa? Qui tingui l’opció de poder treballar a distància fa teletreball o teletreballa. Convé notar que la pronúncia del prefix tele– presenta vacil·lacions: en paraules d’ús més recent no s’acostumen a neutralitzar aquestes e en els parlars orientals.

Per fer totes aquestes activitats a casa, es poden establir rutines i planificar activitats: podeu utilitzar el sistema internacional d’expressió de les hores, especialment indicat per a contextos en què la precisió horària és important. Per exemple: A les deu i vint-i-cinc tenim una videoconferència de feina. D’altra banda, també hi ha qui ha de fer reunions virtuals de feina per anul·lar (o cancel·lar) actes, cursos, projectes, etc., que, afortunadament, també es poden posposar. No us oblideu de la ela geminada dels verbs anul·lar o cancel·lar, ni tampoc de pronunciar com una u les dues o de posposar, en els parlars orientals.

Finalment, l’OMS (i no la OMS) ha establert una sèrie de recomanacions bàsiques per protegir-se contra el coronavirus. Així mateix, el Departament de Salut de la Generalitat també fa recomanacions i ens dona consells per si confeccionem màscares o mascaretes (i no pas mascarilles) casolanes.

Estigueu atents al compte de Twitter de l’Optimot perquè continuarem piulant recomanacions lingüístiques.

10 thoughts on “Dubtes lingüístics sobre l’emergència sanitària

  1. Fantàstic que hàgiu pensat en les persones que no fem servir twitter. Moltes gràcies i ànims davant aquesta experiència difícil per la qual estem passant.

  2. Per què La Covid, en femení? Això és el que sento.
    Perquè és una pandèmia? Però si és un virus?…

  3. Molt interessant i divulgatiu, l’article. Gràcies! Tot i que he trobat a faltar, per la precisió que aporta, el verb “ajornar”, al costat de “posposar”.

    • Moltes gràcies, Úrsula. No hem esmentat ajornar perquè no presenta problema ni de pronúncia ni de grafia. Ajornar ens agrada molt per dir que una cosa es deixa per a més endavant. 😉

      • Ah! Entesos. 🙂 En aquest cas, tenc una consulta sobre la “videotrucada”, ara que tothom en fa tantes. Seria aquesta l’única manera correcta de designar aquest concepte? Ni teletrucada ni videotelefonada? Moltes gràcies de nou!

  4. I perquè a tot arreu diuen erròniament “mascaretes” que és un calc literal del castellà “mascarillas” i no “màscara” com és al DIEC2? I perquè no mencioneu RES sobre això enlloc i poseu una mica d’ordre?

  5. I perquè s’ha escampat tant el verb “contagir” i “contagiat” si són dos castellanismes encara que siguin al diccionari, perquè algú els va posar, quan els mots genuïns de tota la vida són “encomanar” i “encomanat” ? Si anem per aquest camí el català esdevindrà una vulgar còpia barata del castellà en poc temps, no trobeu?

  6. Gràcies per l’article, la llengua s’ha de defensar de tants altres virus… !
    Mireu, aquests dies, malauradament per la tragèdia que vivim, els mitjans fan referència diària a les residències de gent gran. I a casa ens sobta sentir repetidament “avis” i “residències d’avis”.
    Per molt que el Diec, a més del parentiu, “pare del pare o de la mare”, defineixi “avi” com a “persona d’edat molt avançada”, el costum a Catalunya, no era aquest. “Avi” té un ús familiar, de parentiu, és l’avi dels néts. Algú que no és el nostre avi és una persona gran. I gosaria dir que això a Catalunya s’ha encomanat del “abuelo” “Cómo va, abuelo?” del castellà col.loquial. Perquè en llengua culta, el castellà tampoc no ho diu: fixeu-vos que a les notícies de TV1 diuen sempre “residencias de mayores”. Nosaltres hem copiat l’expressió despectiva o paternalista del castellà poc culte.
    Ens semblaria molt més respectuós parlar de les residències de gent gran.

Deixa un comentari