En aquest apunt volem remarcar algunes novetats que va incorporar la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC), publicada a finals de l’any 2016, amb relació als usos que tradicionalment no s’havien admès de tres locucions. Són les següents: degut a, no obstant i al respecte.
Pel que fa a la locució causal degut a, actualment s’admet aquesta locució seguida tant d’un sintagma nominal com d’una frase encapçalada per l’expressió el fet que. Per exemple:
Acte suspès degut al mal temps.
Degut al fet que ha viscut a Lisboa, parla portuguès amb fluïdesa.
En relació amb la construcció no obstant, la nova gramàtica indica que es pot usar amb el pronom això anteposat o posposat (això no obstant o no obstant això) i que aquests usos són els més habituals en els registres formals. Ara bé, també admet la possibilitat d’usar-la com a connector sense aquest pronom (no obstant). Per exemple:
Van triar estudis diferents; no obstant això, seguien sent amics.
Van triar estudis diferents; això no obstant, seguien sent amics.
Van triar estudis diferents; no obstant, seguien sent amics.
Finalment, volem fer notar que la locució al respecte també es pot fer servir sense cap complement al darrere, al costat de les locucions respecte de i respecte a, que ja eren normatives. Per exemple:
Vull fer un comentari respecte a aquesta qüestió.
Vull fer un comentari respecte d’aquesta qüestió.
Vull fer un comentari al respecte.
Si voleu més informació sobre l’ús d’aquestes locucions, podeu consultar les fitxes És correcte ‘degut a’ en català?; ‘no obstant’, ‘no obstant això’ o ‘això no obstant’?, i És correcta l’expressió ‘al respecte’ en català?
Us volem desitjar un bon estiu. Ja sabeu que podeu aprofitar el temps de descans per llegir, al cercador de l’Optimot, les fitxes que contenen novetats de la GIEC. Només heu d’escriure l’expressió nova gramàtica en el quadre de cerca i seleccionar l’opció de cerca Fitxes de l’Optimot. Bona lectura i bones vacances!
La nova gramàtica és DESCRIPTIVA i no normativa, no prescriu pas l’ús de tals barbarismes. En cap cas la possible admissió per l’acadèmia de tal o tal mot o locució no vol dir que l’haguem d’emprar, ço és castellanitzar un xic més el català, girant l’esquena al català tradicional transmès de generació en generació.
Totalment d’acord!
El diccionari DIEC o DNV admeten usos que van contra la tradició i la fesomia del català, els hem de bandejar.
Aquests xarrups no són de català, són de catanyol. Que no us enganyin! Per fer fàcil el català no calia castellanitzar-lo d’aquesta manera tan vergonyosa. Per tal de fomentar el català, ha de ser útil i tenir prestigi, cosa que amb aquesta gramàtica aconsegueix tot el contrari. No m’imagino que els filòlegs de l’euskera, per fomentar-lo, haguessin tolerat la mateixa infàmia.