Qui avisa no és traïdor: noves fitxes de fraseologia

15826512357_7a8fa34cdc_kLes consultes que resolem diàriament al servei d’atenció personalitzada de l’Optimot ens permeten, entre altres coses, detectar quines qüestions lingüístiques generen més dubtes, i així poder enriquir el cercador i facilitar l’autonomia lingüística dels usuaris. Tenint en compte que un dels àmbits que susciten més interès és el de la fraseologia, hem incorporat al cercador diverses fitxes sobre locucions, frases fetes i refranys catalans.

Tot seguit trobareu una mostra de les expressions que hem inclòs en aquestes fitxes, en forma d’enllaç perquè només clicant-hi pugueu accedir-hi. Recordeu que, a l’hora de buscar les fitxes a l’Optimot, per localitzar-les més ràpidament podeu filtrar la cerca per l’opció Criteris:

estar fet pols
i no morir en l’intent
no veure’n tres dalt d’un ruc
matar mosques a canonades
posar amb safata
posar portes al camp
posar-se a la pell d’algú
posar-se les piles
Qui avisa no és traïdor
Si em punxen, no em treuen sang!
tirar la tovallola

Hi ha un altre bloc de fitxes que correspon a expressions castellanes per a les quals cal buscar un equivalent adequat en català, segons el context i el significat concrets. Aquests en són alguns exemples:

agárrate que vienen curvas
con la que está cayendo
Cualquier tiempo pasado fue mejor
de buenas a primeras
de perdidos al río
Dime de qué presumes y te diré de qué careces
donde los haya
echarse el tiempo encima
El buey no es de donde nace, sino de donde pace
estar de rodríguez
irse de rositas
lo bueno, si breve, dos veces bueno
más de lo mismo
montar un pollo
quien la sigue la consigue
Quien ríe el último ríe mejor
se siente
ser el no va más
ser una fiera corrupia
vivir del cuento

Actualment, doncs, a més de les fonts del cercador que ja incloïen expressions fixades (el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans i el Diccionari castellà-català d’Enciclopèdia Catalana), ara podeu resoldre més dubtes de fraseologia per mitjà d’aquestes fitxes.

5 thoughts on “Qui avisa no és traïdor: noves fitxes de fraseologia

  1. Molt bé per aquesta mostra de fraseologia!
    Voldria fer-hi dos comentaris o aportacions:

    1. A parer meu, caldria parlar de ‘llençar la tovallola’, no pas ‘tirar’. Em fa tota la impressió que ‘tirar la tovallola’ és un calc servil del castellà ‘tirar la toalla’.

    2. Vull fer una aportació a la fraseologia catalana.
    Quin és l’equivalent català bo de la dita castellana “pedir peras al olmo”? La majoria de catalans pensen, de ben segur, que no és altra que “demanar peres a l’om”. I…. tenen la seva raó.
    Com també podríem dir “demanar raïms a un xiprer” o bé “demanar la lluna en un cove”.
    Però hi ha una fórmula que, al meu entendre, les supera totes de llarg.
    És aquesta: “demanar que els bous ponguin ous”. O sigui, demanar impossibles.
    Aquesta expressió dels bous i dels ous és genuïna, s’allunya de la matriu castellana i afegidament és, o almenys a mi m’ho sembla, molt bonica. És encertada, és rítmica, és rimada.

    Si aquestes dues aportacions són útils me n’alegraré.

    Salutacions cordials des de Sant Cugat del Vallès als bloguers de l’Optimot

    Pere Porta

    M'agrada

    • La tovallola la ‘llences’ si està massa vella. Si de cas la ‘llances’, com fa l’entrenador d’un combat de boxa quan van mal dades per al seu púgil. Tingues en compte, però, que una de les accepcions de ‘tirar’ és ‘Deixar anar amb cert impuls (alguna cosa)’, que ja seria això. Com també serviria ‘llançar’: ‘Deixar anar amb fort impuls (alguna cosa) de manera que recorri una distància en l’aire.’ Segurament el més adequat seria que un verb remetés a l’altre, vista la gairebé total coincidència en les definicions. En tot cas, sàpigues que ‘tirar la tovallola’ surt recollit al ‘Diccionari de sinònims de frases fetes’ d’Espinal.

      Liked by 1 person

  2. Hi ha encara una altra expressió castellana (que veig que no figura a la llista) de què força catalans se serveixen perquè en desconeixen l’equivalent català.
    Es tracta de “tierra, ¡trágame!”.
    Hi ha el risc o ‘temptació’ de fer-ne una traducció literal al català i dir, simplement, “terra, engoleix-me!”.
    Per mitjà d’aquestes ratlles faig l’aportació següent:

    No dir-ho ni en castellà ni en un calc servil del castellà malgrat que les paraules siguin catalanes.
    La meva proposta concreta és l’expressió següent, que jo mateix he vist o sentit emprada més d’una vegada:

    “Em voldria fondre!”

    Des d’un punt de vista de la literalitat “tierra trágame” i “em voldria fondre!” són expressions distants però el sentit profund és exactament el mateix.

    M’alegraré si aquesta aportació és útil al col·lectiu bloguer de l’Optimot i, per extensió, a tots els catalans.
    Què et sembla, EmilioBorel?

    Pere Porta
    Sant Cugat del Vallès

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s