Al perfil de Twitter de l’Optimot ens agrada fer treballar els nostres seguidors, i sovint els demanem que ens facin d’informants. Les aportacions lingüístiques que ens fan arribar les agrupem sota l’etiqueta #variantsòptimes. D’aquesta manera, generem petits reculls que després podem explotar, per exemple a l’hora d’elaborar fitxes per al cercador.

En una de les últimes crides, ens vam posar romàntics i vam demanar als tuitaires que ens diguessin quin mot o quines expressions feien servir per anomenar el capvespre. Com gairebé sempre, vam quedar bocabadats de la quantitat d’equivalents que tenim disponibles en català per referir-nos a aquesta part del dia. Tot seguit us en fem un resum.

Tenint en compte que el capvespre és l’hora en què es fa fosc, no és estrany que diverses expressions estiguin relacionades amb aquest adjectiu. A més del verb fosquejar, els usuaris ens van descobrir l’expressió a entrada de fosc. També ens va agradar comprovar que aquest mot ha donat lloc a formes diverses segons la zona: al Pallars, per exemple, és ben viva l’expressió a bocafoscant, mentre que en els parlars baleàrics es parla de fosquet (No tornaré fins fosquet o Vindrem cada fosquet).

No deixem la llum, en aquest cas per mostrar-vos la variant a encesa de llums o els noms llustre o llostre, que funcionen com a sinònims de crepuscle i per tant es poden referir tant al vespertí com al matutí: quan es pon el sol es pot dir, per exemple, que ja llostreja.

La paraula tard també dóna molt joc, amb expressions com al tard, al tardet o lo tardet. Així mateix, ens va arribar l’expressió cap al tard, amb una forma tan fixada que en alguna obra descriptiva ja es documenta amb la grafia capaltard: Vindrem al capaltard, un capaltard d’octubre. Parlant de formes aglutinades, ens va robar el cor l’expressió a ranvespre, contracció de ran i vespre, que el Diccionari català-valencià-balear situa a la Garrotxa i el Ripollès però que desconeixem si té més ús en altres zones.

Com a bons usuaris de Twitter, els nostres seguidors no es van estar de crear debat al voltant d’algunes qüestions. Va ser el cas de l’expressió a boca de nit o a boqueta de nit, usada en algunes zones del País Valencià per indicar que es comença a fer de nit. Sembla que aquesta expressió ha donat lloc a la forma escurçada a boqueta nit i segurament a la deformació a poqueta nit, ben viva i arrelada en aquests territoris, tot i que alguns tuitaires defensaven que l’evolució era inversa: de poqueta nit a a boqueta nit.

Finalment, el romanticisme es va fer un lloc a la xarxa amb expressions gairebé poètiques: la caiguda del dia, l’hora trista, l’hora quieta, l’hora de les bruixes, l’hora baixa. A nosaltres aquesta hora no ens entristeix ni poc ni molt, ben al contrari: se’ns dibuixa un somriure en veure que el dia s’acaba però que les formes per referir-s’hi continuen ben despertes.