Qui ho diu, que el complement directe no porta mai la preposició a?

En un apunt anterior, us explicàvem com es pot distingir entre un verb transitiu i un d’intransitiu, pas previ per saber si aquest verb va seguit de complement directe o no. En cas que en porti, cal recordar que generalment el complement directe no va introduït per la preposició a (Estima el seu germà i no Estima al seu germà).

Doncs bé, ara us volem parlar justament dels casos en què el complement directe porta obligatòriament o pot portar aquesta preposició, ja que en relació amb aquesta qüestió hi ha hagut alguns canvis arran de la publicació de la Gramàtica de la llengua catalana, la nova gramàtica normativa. Primer de tot us recomanem que consulteu la fitxa de l’Optimot que parla d’aquest tema, que localitzareu al cercador si escriviu complement directe introduït per la preposició a en el quadre de cerca i seleccioneu l’opció Frase exacta.

Si bé és cert que, com dèiem, el complement directe en general no va precedit de la preposició a, cal fer servir aquesta preposició excepcionalment en alguns contextos. En relació amb això, una de les novetats que recull la nova gramàtica i que expliquem a la fitxa és que s’amplia la llista de contextos en què el complement directe va introduït per a. S’han afegit a la llista els casos següents:

  • Davant d’un complement directe duplicat per un pronom feble de primera o segona persona del plural. Per exemple: Sempre ens avisen als mateixosEl sotrac us va espantar als que éreu a l’ascensor.
  • Davant d’un complement directe posposat al complement de règim. Per exemple: Va voler convèncer d’acceptar aquell tracte al seu germà. 
  • Davant de quantitatius amb valor pronominal com ara molts, pocs, bastants, uns quants, uns, uns altres, etc. Per exemple: La notícia va trasbalsar a molts, Els seus raonaments han esgotat a uns quants.

Pel que fa als casos en què la preposició a és optativa, ja s’admetia davant dels pronoms tothom, tots i ningú. Com a novetat, ara la llista dels pronoms que l’admeten s’amplia amb els casos següents:

  • Davant dels pronoms cadascú (o cada u), qualsevol i algú. Per exemple: Busca (a) algú i dona-li la carta.
  • Davant dels interrogatius que fan referència a éssers animats: quin, quants, qui i el qual, la qual, els quals i les quals. En aquest cas, es pot fer servir la preposició a per desfer possibles ambigüitats. Per exemple: Mira a quin concursant va seleccionar la Maria (per diferenciar-ho de Mira quin concursant va seleccionar la Maria, en què quin concursant és el subjecte).

Si voleu  més informació i exemples, recomanem que llegiu la fitxa per tal de fer-vos una idea més completa dels casos en què la preposició a es fa servir davant del complement directe.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s